diumenge, 23 de març del 2008

All of me

Dinah Washington cantava això de "All of me, why not take all of me?". Aquesta lletra potser ens transporta a una mena d'illa on habita l'ésser humà esgotat, amb veu encara però, que comença a cantar aquesta cançó. Pensem en un amant dèspota que explota els millors anys, els millors recursos de l´altra persona en certa manera sotmesa, però ho fa només fins un punt, el suficient per a que encara reste una mica de curiositat per tal de prolongar l'aïllament. És una illa suburbial, grisa, transportada dels EEUU fins qualsevol altra banda del món... o del món, transportada fins qualsevol punt d´Europa o dels EEUU.
Per què no agafes tot el que tinc, d´una vegada? Perquè si ho faig, no podria sostenir-me com ara em sostinc, invisible, arrogant, perfectament estructurat. Si ara ho agafe tot, no et devoraré a poc a poc i hauré d´empassar-me la meua pròpia consistència.
"I gave you all, and you gave me a little". Quin efecte tindria aquesta lletra cantada, no per una veu magnífica, excepcional, reconeixible, sinó per un grup nombrós de veus que es miren i es recolzen, que es reconeixen com habitants d'una enorme illa mundial?