The very thought of you

Algunes nits d´estiu busquen encara uns sons mínims. No és fàcil emportar-se el record del silenci en determinats llocs costaners, però precisament una nit de divendres en la localitat de Peníscola esdevingué que el teclat sota les mans de Kenny Barron es va tancar formant un cove on el públic s´hi acomodà durant dues hores. El públic es dil·luí en partícules individuals, cadascú a la seua butaca rebia unes espurnes que saltaven d´aquelles mans, sota la llum blava dels focus. Com pot sonar tan tènue un piano? En un quadre monòcrom Barron pintava les claus més altes mentre el bateria Francisco Mela passejava amunt i avall sense estridències, ara recreava un xisclet en l´aire, ara s´endinsava una mica més en el ritual del virtuosisme. Però eixe xisclet fou més hàbil que la resta del repertori ple de primers plànols sonors. Eixe xisclet i eixes gotes de mans que juguen amb l´aigua sense enfonsar-se, sempre en la superfície d´un piano que... com pot sonar tan tènue? El contrabaix Kiyoshi Kitagawa fou gairebé el més sonor de tots tres, amb un punt gairebé elèctric aconseguí mantenir-se en la superfície on aquests tres elements anaven fent silenci, en una nit d'evident estiu.