La sensació d´estar sol és més palpable quan no s´ha tingut sovint. Llavors és quan s´ha de trobar a l´abast tot allò que hem anat guardant, tant de les persones que van deixant-nos algun tret característic, algun aprenentatge i un fons d´estima. Estima també per un mateix.S´ha de trobar a l´abast un lloc. Els llocs també ens deixen sols... o es pot portar la closca a l´esquena.
Escampe tots els instruments per tal de fer més operable aquesta manca, com qui escampa les joguines per tal d´empassar-se amablement un temps massa llarg. Tan de bo trobe un lloc adequat... què és el que tinc? Faig una ullada: una caixa plena d´objectes, un armari ple de llibres, una càmera reflex, un metrònom, llàpissos de colors, de grafit, una bicicleta, una adreça de correu electrònic... què em cal més? Em cal la resta de tot plegat, em cal un punt d´incomoditat que pot ser s´assembla a aquesta urgència. Em cal l´impuls, la urgència de viure amb les mans estirades que gairebé toquen, els dits fitant l´aire i els ulls telescòpics fora de la closca, clavats en les imatges que arriben des de fora.
