Carnestoltes literari

Ara, en pujar al tren m´espera un llibre. És un llibre d´ulls menuts, foscos, descontent amb la portada que li han donat ja que els dits i les possibles intencions dels lectors no fan més que relliscar-li per sobre. Les seues tapes fines són massa tendres per a fer-lo resistir tots els viatges que es poden esperar dels exemplars més forts i curtits, i les seues fulles no guarden l´olor del paper més suculent ni de les mans que s´imposen, premen i estiren el seu descans a la prestatgeria. Va ser com triar uns ulls entre tots els ulls dels vianants. De tant en tant la llum del sol il·lumina uns ulls menuts que de sobte es troben al descobert i ens miren. Insisteixen. Deixem ara que trien ells i d´aquesta manera podem llegir el següent instant d´un teixit de vianants i llibres que hem vist vagar pels carrers i les prestatgeries. Que trieu bé en aquest dia de carnestoltes, tant si sou llibres com vianants.