La sensació d´estar sol és més palpable quan no s´ha tingut sovint. Llavors és quan s´ha de trobar a l´abast tot allò que hem anat guardant, tant de les persones que van deixant-nos algun tret característic, algun aprenentatge i un fons d´estima. Estima també per un mateix.S´ha de trobar a l´abast un lloc. Els llocs també ens deixen sols... o es pot portar la closca a l´esquena.
Escampe tots els instruments per tal de fer més operable aquesta manca, com qui escampa les joguines per tal d´empassar-se amablement un temps massa llarg. Tan de bo trobe un lloc adequat... què és el que tinc? Faig una ullada: una caixa plena d´objectes, un armari ple de llibres, una càmera reflex, un metrònom, llàpissos de colors, de grafit, una bicicleta, una adreça de correu electrònic... què em cal més? Em cal la resta de tot plegat, em cal un punt d´incomoditat que pot ser s´assembla a aquesta urgència. Em cal l´impuls, la urgència de viure amb les mans estirades que gairebé toquen, els dits fitant l´aire i els ulls telescòpics fora de la closca, clavats en les imatges que arriben des de fora.
3 comentaris:
Hola, no estas sola. Un bes.
Nos conocimos en aquel máster de caracología. Primero nos enseñaron a tocar el blues del caracol. Luego aprendimos a hacer equilibrios entre las verdades del caracol y las mentiras de la vida.
En la última lección se nos dijo que había dos tipos de caracoles, los monoplaza y los biplaza. Los dos supimos que nos estaban mintiendo entonces: ni rastro de los monoplaza. Menos mal que supimos verlo a la vez.
Besos desde tu lado.
Hola guapa!!
Saps?, jo pense que tothom tenim una closca, inclosa la gent que pensa que no en té.
Necessitem a la closca, perquè d'una altra manera tenim el risc de perdre part de nosaltres pel camí. La closca ens ajuda a estar protegits d'exterior, si vols pegues una ullada, si no vols, et quedes a dintre, sense perill que ningú et toque ni et fassa mal. A no ser, que eixe algú ja forme part de tú, i en aquest cas estarà dins de la teva closca i tindràs que surtir fora per a desfer-te d'ell.
Però tranquila, encara que a fora hi ha un fum de coses dolentes, també hi ha moltissimes de bones i que pots viure i aprofitar.
Ha sigut el moment de eixi fora i de perdre la part de tú que ja no vols que hi siga a dintre de la teva closca? Enhorabona, tot canvi és bó... per a tú i per a la teva closca.
Ptonets desde una closca veïna.
Enhorabona, tot canvi és bó.
Publica un comentari a l'entrada