Escolte ara Enescu. D´aquesta manera m´han portat de la mà una mica més cap a l´orient, i hi vull anar. Em deixe, més que portar, agafar de la mà. Tant se val, si deixe penjar la mà i hi pose en ella tota la intenció, tot el pes del moment.
Un boig es mirava les mans no recollides, les mans col·lapsades, les mans... què havia de fer amb elles? Una Teresa de marbre les deixà als núvols, fines, desmaiades, seues. El tacte del moment passa entre els dits, al seu voltant es noten els esdeveniments i tant se val si esdevenen abans com després. Si no esdevenen.
Hem deixat penjar la mà i hem endevinat el pes de qui la recull, de qui la recolliria, de qui la torna a deixar, tota submergida en aire i corpuscles. Xopa de tacte.
Hi ha intercanvis de moltes maneres, xops de tacte i de corpuscles, d´electricitat i d´aire.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada