Les Termes de Caracalla

Nosaltres erem allí. Les termes de Caracalla. Turandot. Erem allí mentre algú gravava aquestes imatges que després he trobat a la pàgina que tots coneixeu. Alguns anàvem per primera volta a l´òpera, potser algú ja n´era tot un assidu. Aquesta és l´única gravació que he pogut trobar, i clar, havia de ser Nessuno Dorma, moment en què tot el públic esclatà en aplaudiments perquè sens dubte gairebé tothom ha escoltat alguna volta aquest tema i sempre resulta emocionant reconéixer-lo. Però abans i després hi hagué algun moment més, encara que no ens enrecordarem de tot... o sí?
No ens quedarà res, d´aquelles tres hores de representació, potser recordarem més aviat aquelles tres hores, la seua durada, el lloc on erem asseguts, les Termes per la nit, algun comentari impertinent de l´espectador que teniem assegut al costat, alguna gens innocent proposició d´anar a la platja per al dia següent, els pensaments que ens venien al cap en observar el públic més que no pas els actors, els llavis rojos de l´espectadora que al descans ens parlava de política, la gelosia i la tristesa que la ciutat ens havia anat despertant al llarg de la jornada. És curiós. No recordarem la veu, l´orquestra tan vivament com quan erem allà, però en tornar a escoltar-la ens vindran al cap tots aquests pensaments que uns i altres varem posar en boca de Calaf, de cadascun dels personatges i de l´orquestra.