Hi ha fets que més val llegir, fins i tot escriure, que no pas viure. Hom pensaria que parle de grans catàstrofes i misèries de les quals no en sabem ni el nom, d´eixes que més val no haver d´empassar-se si no és als llibres.
No parle de circumstàncies d´eixa magnitud, però. Vull referir-me als fets més lleugers, fins i tot quotidians, d´entre els quals en tinc un exemple poc quotidià però igualment irrellevant:
Tot just haviem passat a una sala d´exposicions en un conegut museu de la ciutat, quan ens varem adonar que algú escrivia sobre nosaltres. Tot allò que feiem, els nostres moviments i qui sap, algun que altre pensament també, eren teclejats i les paraules apareixien projectades en una pantalla que tothom, a la sala, podia llegir.
Vet ací que ens havien triat, i ara algú ens assenyalava des del teclat de l´ordinador, ens anava narrant.
No sé explicar com aquest fet em va semblar tan banal i d´un significat dubtós. Ara que en sóc jo el narrador, el mateix fet es transforma en una experiència que no tingué lloc de la mateixa manera: mentre vaig ser un personatge, la situació esdevingué grotesca. Ara que prove de narrar-la, vaig escrivint una història de la qual en podeu sospitar ja que en sou lectors.
Es tracta ja d´un fet diferent, d´una lectura, pot ser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Pistas para futuros lectores del blog:
A María hay que leerla entre líneas, mirarla como de reojo, nunca de frente. Porque las palabras que escoje María nunca dicen sino que evocan. Uno no sabe bien de qué está hablando. Naide entiende lo de los ciclos largo, ni las metáforas sobre orugas o caracoles. María escribe como pinta, dejando puertas abiertas dentro de cada cuadro para que cada uno salga por la que quiera.
María cree tanto en la libertad que, cuando escribe, no cuenta, sino que libera.
¿Te he narrado bien?
El narrador i el lector, tota una mateixa persona. Jo lector, sospite sí. Sospite d'aquest narrador observat, sospite d'aquest lector imaginat. Observe el pensament escrit que no et narra, et descriu; també et redueix a un signe a la pantalla.
Però ara altra vegada davant de la pantalla, continue mirant-la encara. Aquest lector imaginat pregunta, què és preferible ser pensat, ser somiat o ser significat?
El fugitiu.
Publica un comentari a l'entrada