Aquest és el punt més occidental del continent europeu. Bé, exactament no sé quin de tots, però en el moment d´arribar-hi sabíem que era per allí a prop, i miràvem cada roca sospitosa d´ésser una mica més cap a fora que les altres. Al cap d´un parell d´hores encara no havíem esbrinat quina roca podia ser la més eixerida. Cadascú pel seu costat es mirava les pedres de la vora dels acantilats sense decidir-se.
No ens podíem treure del cap la nostra curiosa posició, i llavors tot esdevingué sobtadament "occidental": la passejada més occidental que havíem fet mai, l´esmorzar més occidental, la conversa més occidental... aviat arribà la pixarrada més occidental i tampoc no ens podíem estalviar el bes més occidental. Cada gest i cada paraula esdevingueren completament curiosos i assenyalats, tot allò que podríem fer i allò que podríem dir llavors portaria un títol únic, memorable, quedaria escrit en el llibre personal de les marques més altes, les més occidentals. Llavors varem començar a mirar tot el que fèiem de la mateixa manera que miravem les pedres de les quals desconfiàvem i sobre les quals posàvem una esperança gairebé infantil.
En marxar del punt més occidental del continent europeu pot ser varem experimentar una immensa sensació d´alleujament.
1 comentari:
Curiós fet aquest de batejar totes les coses amb noms més i més pomposos. Però és el que comporta aquest tipus de societat "occidental": elevada competitivitat i gust per superar les marques dels altres. Ara em vénen al cap dos exemples extrems des de la societat més occidental, els EUA, les operacions "llibertat duradora" i "justícia infinita". Aquests són noms difícils de superar i afortunadament nosaltres només podem consolar-nos fent la pixarrada o la passejada més occidental. Tant de bo que la gent aboqués la seua competitivitat a engrandir marques com aquestes últimes i no amb bogeries de les altres.
Publica un comentari a l'entrada