Més sovint del que podriem pensar, existeix un estat que s´assembla a la certesa. Aquest estat no és irremeiable i malgrat el nostre desig, no és tampoc definitiu.
La certesa n´és només un pol bastant impropi. En geometria, els elements impropis queden relegats a l´infinit. Cal buscar-los, llavors, en hom que hi trobem a l´abast, a la vora. Això sembla força a prop, no del tot lluny, però algú en té la certesa?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tenia la certesa que eres una artista, prenent el terme dins de l’àmbit de les belles arts, però estava enganyada, perquè després vaig descobrir que també dominaves el món de la música, primer amb el piano i després amb l’acordió. I ara, em tornes a impressionar amb la teua faceta literària... Confie en poder fugir d’aquest estat que anomenes certesa i seguir sorprenent-me amb les teues obres. Molts b7s.
Publica un comentari a l'entrada