Alguns músics van tocant i es converteixen en idiotes. Fan l´idiota com a la pel·lícula Els idiotes, de Lars Von Trier. No fan l´idiota d´una manera gratuita i això els resta conseqüències ja que ho fan amb un motiu i mitjançant un instrument. Quan un d´aquests músics mou el cap com si fos el cap d´una eruga fitant l´aire, ningú no respondrà amb la incomoditat (eufemisme per a la temor) de saber-se en presència d´una veritable eruga humana. Llavors és probable que fins i tot l´espectador prove de fer-se passar també per algun tipus de mutació natural, i acompanye els músics amb moviments propis. Tot això serà possible mentre escoltem la música.
Sense el so de la música tot seria ben diferent. Bé, pot ser no tant. Sense el so de la músia seriem veritables erugues, o peixos, o senzillament un enorme grup d´idiotes que mou el cap, els braços, les cames i els dits fitant l´aire. Cada canvi de temperatura al nostre entorn n´obtindria una resposta, buscariem respostes i gestos per a tot, per a una veu, una olor, la duresa dels nostres seients o el gest d´algun company o un músic que és, com nosaltres, un idiota amb cadascun dels cinc sentits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Bueno, las orugas se mueven al ritmo del jazz, es verdad, todo el mundo lo sabe. También es verdad que las orugas son muy admiradoras de los caracoles, que son como ellas pero con un sitio donde esconderse. ¿Has pensado en el caracol, como animal de referencia?
¿Nos atrevemos con el blues? ¿Has descansado bien?
No tengo más preguntas.
Publica un comentari a l'entrada