divendres, 19 de gener del 2007
Russell Malone
Un dels músics semblava un gran peix enganxat a les cordes, el cap redó i formidable, els ulls oberts com si es trobessin al capdamunt de l´ham, és així com girava i ascendia manenint un contacte enganxifós ara, relliscava una mica després, desfent el camí de pujada, i tot per tal de deixar ben clar que era un peix enganxat a les cordes, que no volia ser res més i que en el moment en què un dels seus moviments el portés fins el final, es mantindria uns segons penjat del darrer fil i es deixaria caure a terra sense fer més espasmes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A la amante de los ciclos largos:
Ya quedamos que te atendrías a la realidad en tu descripción de la vida cotidiana, principalmente por tres razones:
a) no todo el mundo sabe volar
b) los lunes no puedo ver tu cara de verguenza por las palabras elegidas.
c) no puedes ir a conciertos de guitarra de jazz sin mí.
Nada más. Y nada menos.
Hola guapa!!
T'he dit ja que "m'enxissa" com escrius? Bé, donç t'ho dic ara.
Per altra banda, m'havera agradat poder estar en eixe concert, o en eixa peixera, no ho tinc molt clar...
Però... en una cosa estic d'acord amb l'altra persona que t'ha escrit... que vol dir això d'anar a un concert sense els teus compis de classe?
Bé reina, ptonets i continua escribint cosetes ací, i allà on vulgues.
Publica un comentari a l'entrada