Ara que ja són vacances per a molts, sense oblidar que per a d´altres encara no, el fet d´aixecar-se pel matí comporta una enorme càrrega de responsabilitat vers el temps del qual disposem. Tant de temps, tan valuós i cobejat com és, cal invertir-lo de la millor manera possible per tal de fer tot allò que teniem pensat, en el moment en què aquest recurs és finalment nostre.
Llavors, en disposar de temps, el primer que cau a les meues mans és novament el Manifest Surrealista d´André Breton. Me´l trobe sense buscar-lo, ben entrada ja la nit, i llegeixo que en perdre la imaginació entrem en una edat on ja no estem a l´altura dels esdeveniments. Davant d´aquest argument, decideixo comentre un acte maliciós, i llavors prove de fer-lo arribar als possibles lectors del bloc sabent, per descomptat, que qui ensopega amb aquesta frase nota una ardor estomacal que ja no ens deixa en pau ni en un sol moment de temps lliure.
Si algú s´adona que el seu punt de vista queda per davall d´eixe vallat que són les circumstàncies del nostre dia a dia i del nostre món, i nota que no sap incorporar-se davant un fet magnífic que no es tornarà a repetir, si algú es troba davant els esdeveniments que els dies ens preparen, com petites sorpreses, i els trobem inabastables i no hi sabem respondre, llavors podria llegir el Manifest Surrealista i aixecar-se pel matí disposat a fer-ne alguna i triomfar per damunt el temps marcant-lo, malferit... o el temps lliure sovint es torna un enemic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada